«Ni tan sols romanent assegut vora el foc de la seva llar pot l’home escapar de la sentència del seu destí», va escriure Èsquil, considerat el pare de la tragèdia grega. El curiós és que ell mateix va protagonitzar una de les morts més insòlites de la història.
La llegenda explica que un oracle li havia advertit que moriria per la caiguda d’una casa sobre el seu cap. Per esquivar el destí, va decidir marxar al camp, lluny de qualsevol habitatge. Però allà, enmig del no-res, un trencalòs va deixar caure una tortuga des de l’aire —com solen fer aquestes aus per trencar la closca—, i la mala fortuna va voler que caigués just sobre el cap d’Èsquil. Va morir a l’instant. L’oracle, un cop més, havia encertat: la tortuga, al capdavall, portava casa seva a sobre.
La seva història, entre el mite i la ironia, amaga una idea que continua sent certa més de dos mil anys després: no podem controlar el que passarà ni ningú pot preveure-ho tot. Però sí que podem alleujar el pes de què és inevitable.
Hi ha coses que no es poden evitar, però sí cuidar
La mort, encara que sigui incòmode de nomenar, forma part de la vida, i perdre algú és sempre una tragèdia personal. En aquests moments no pensem en tràmits, certificats, trasllats ni despeses, sinó en acompanyar i cuidar els nostres.
Aquí és on una assegurança de decessos pren tot el sentit: perquè permet que, quan arriba el moment, tot estigui organitzat, gestionat i resolt sense que la família hagi de carregar amb més dolor del necessari.
L’assegurança de decessos no és un tema tabú, sinó un gest d’amor i previsió. Garanteix que es compleixi la darrera voluntat de qui ens deixa i allibera els teus de preocupacions administratives i econòmiques.
No és una qüestió de dramatisme ni de superstició. És, simplement, una forma de previsió intel·ligent i humana. Perquè, encara que no puguem escapar del destí —com va descobrir Èsquil—, sí que podem decidir que, quan arribi el moment, les coses estiguin en ordre i els nostres, tranquils.
