Una cartera de Correos de Guadalajara denunciava públicament:
«Porto més de 20 anys i és la primera vegada que ens obliguen a vendre assegurances a la gent». I alerta: no ho deia com una queixa contra els ciutadans, sinó com un crit d’impotència.
I continua… «Després passa el que passa. La gent s’enfada perquè no vol una assegurança, vol la seva carta».
Normal. Perquè una assegurança no és un catàleg de temporada que s’ofereix perquè “toca complir un objectiu”.
Una assegurança protegeix casa teva, el teu negoci, la teva salut, la teva vida.
És una decisió seriosa. Requereix coneixement, experiència, anàlisi i responsabilitat.
No es ven en cinc minuts, entre un paquet i una notificació de l’ajuntament.
No s’ofereix “perquè ho mana l’empresa”. Ni t’ho pot recomanar algú que no està format ni legalment habilitat per assessorar.
I aquí hi ha el punt clau.
Hi ha professions que requereixen vocació i preparació.
Igual que un professor de literatura no està preparat per operar un maluc trencat, un carter —per molt professional que sigui— no hauria de vendre assegurances sense estar preparat.
Per això existeixen els corredors:
Som independents i coneixem totes les opcions del mercat, estem formats per analitzar riscos reals i no et deixem sol quan hi ha un sinistre. Defensem els teus interessos i lluitem pel que et correspon.
La teva tranquil·litat no es ven en una finestreta de Correos.
La teva tranquil·litat es construeix i es protegeix. Amb professionals de veritat.
