Sembla un acudit. Però no ho és.
Un home entra en una cafeteria d’un poble de Sevilla. Demana unes cerveses, uns canapès… i maionesa.
No n’hi ha.
Surt, creua la benzinera del davant, torna amb una ampolla plena de gasolina i cala foc al bar. Tot per una maionesa.
L’incendi s’apaga ràpidament. Per sort, no hi ha ferits greus. Els danys materials s’estimen entre 7.000 i 10.000 euros. El bar aconsegueix reobrir en temps rècord.
I aquí arriba la pregunta incòmoda que gairebé ningú no es fa… què hauria passat si aquell bar hagués hagut de tancar un mes?
Perquè un incendi no només crema parets, mobiliari o maquinària en un negoci. Crema ingressos.
Durant un tancament forçós, les despeses continuen arribant: lloguer, subministraments, nòmines, quotes, impostos. Però no entra ni un euro per la caixa.
Aquí és on molts negocis descobreixen, massa tard, que la seva assegurança només cobria els danys materials, però no la pèrdua de beneficis.
El lucre cessant, que és com s’anomena, existeix justament per això: per compensar els ingressos que deixes de generar mentre el negoci no pot obrir, i ajudar-te a continuar pagant el que no s’atura, encara que la persiana estigui abaixada.
Incendis, inundacions, danys elèctrics, obres a la via pública que bloquegen l’accés al local durant dies… Si no pots treballar, el cop econòmic pot ser letal.
Cap empresari pensa que el seu negoci cremarà per una maionesa. Però tothom sap que un mes sense ingressos el pot deixar contra les cordes.
I d’això va realment aquesta assegurança: no de cobrir l’improbable, sinó de garantir que un imprevist no passi per damunt anys de feina.
