Hi ha una pregunta que incomoda i, potser per això, l’evitem i la continuem ajornant: “qui em cuidarà si algun dia no puc fer-ho per mi mateix?”.
Vivim més anys, però no sempre amb la mateixa autonomia. A Espanya, més d’1,4 milions de persones es troben en situació de dependència i, tanmateix, continua sent un dels riscos menys planificats.
Part del problema és cultural, perquè ningú vol imaginar-se en aquesta situació. Preferim pensar que “ja ho veurem” o que el sistema públic respondrà quan arribi el moment. Però la realitat és una altra: ajudes que arriben tard, quantitats limitades i un cost de cures que pot superar els 25.000 euros anuals entre assistència, adaptacions i suport professional.
I aquí és on entra en joc el gran desconegut: l’assegurança de dependència.
No parlem només d’una prestació econòmica. Parlem de mantenir la teva autonomia el màxim temps possible. De poder decidir com vols ser cuidat, on i amb quins recursos. De no traslladar tota la càrrega —emocional i econòmica— a la família.
La dependència no és només una qüestió d’edat. Pot aparèixer després d’una malaltia, d’un accident sent encara jove o, simplement, amb el pas del temps.
Planificar-ho no és ser tremendista, és ser realista.
Com deia Sèneca, “la fortuna té el costum de comportar-se com li plau”. I quan això passa, la diferència no és evitar-ho… sinó si t’agafa preparat o no.



