El 1956 es va descobrir que la respiració boca a boca podia mantenir amb vida una persona en aturada cardiorespiratòria. Va ser un descobriment revolucionari, però hi havia un problema: els estudiants practicaven entre ells i sovint acabaven amb fractures de costelles. Per solucionar-ho, el fabricant de nines Asmund Laerdal, en col·laboració amb el metge Peter Safar, van crear un maniquí realista d’entrenament en reanimació cardiopulmonar.
El curiós és que el rostre d’aquest maniquí no es va dissenyar a l’atzar: pertanyia a una jove anònima trobada ofegada al Sena a finals del segle XIX, la màscara mortuòria de la qual va inspirar el rostre serè del maniquí. I així és com va néixer “Resusci Anne”, el “rostre més besat del món”.
Des de llavors, milions de professionals i ciutadans han après amb ella a practicar la RCP, una tècnica que ha permès salvar més de 2,5 milions de vides arreu del món.
Aquella jove anònima d’expressió serena mai no va saber que el seu llegat seria salvar vides convertint-se en símbol de prevenció i protecció. La seva història ens recorda una cosa essencial: quan es tracta de la vida o de la nostra salut, estar preparats marca la diferència.
La RCP salva perquè algú es va avançar al risc. El mateix passa amb les assegurances de Salut o de Vida: es contracten pensant en la tranquil·litat que, passi el que passi, les persones que més estimes estaran protegides.
