Signar una hipoteca és un dels moments més importants de la vida. Hi ha nervis, il·lusió, números, papers… molts papers. I, enmig de tot això, sovint apareix una frase que es repeteix més del que caldria a les oficines bancàries:
«Si contractes aquestes assegurances amb nosaltres, et millorem el tipus d’interès».
Assegurança de vida.
Assegurança de la llar.
A vegades, protecció de pagaments.
Tot plegat, en un mateix paquet, presentat com una cosa gairebé inevitable. No sempre com una obligació explícita, però sí com l’única via perquè l’operació “surti bé”.
I aquí és on comença el problema.
La llei prohibeix obligar-te a contractar assegurances amb el banc que concedeix la hipoteca. Pots triar companyia. Pots presentar una pòlissa alternativa amb cobertures equivalents. Això és clar.
El que no sempre és tan clar és com s’explica aquesta possibilitat… o si realment es facilita.
A la pràctica, molts consumidors acaben signant assegurances amb el banc perquè estan cansats, perquè tenen por que la hipoteca es compliqui o perquè ningú no els ha explicat amb calma que hi ha altres opcions que, en moltíssims casos, són més econòmiques.
Un altre punt delicat és el tipus d’assegurança que se sol oferir: primes úniques finançades dins de la hipoteca, situacions d’infraassegurança o sobreassegurança i poca capacitat d’adaptació si la teva vida canvia. I la vida canvia: neixen fills, millora el contingut de la llar, es paguen deutes, millora la situació econòmica o, simplement, es vol ajustar el que es té contractat. I ja no diguem en cas de sinistre, quan mai no saps qui defensa realment els teus interessos.
L’assegurança no hauria de ser una moneda de canvi per aconseguir un préstec. Hauria de ser una eina pensada per protegir-te a tu i als teus, no el balanç d’una entitat bancària.
Per això és tan important recordar-ho: quan t’empenyen a decidir, ja no tries tu… trien per tu.
