Et proposo un joc. Llegeix aquest titular amb calma. Sembla normal, oi? Doncs bé, continuem amb l’article…
Reps un correu electrònic d’aquells famosos grans magatzems amb ofertes estupendes. Tot encaixa: el logotip, el to, l’enllaç. No sembla estrany. No hi ha faltes. No hi ha una urgència exagerada. Només cal fer clic en un enllaç. La pàgina es carrega. Introdueixes les teves dades amb normalitat. I en aquell instant, sense adonar-te’n, acabes d’entregar les teves dades a algú que no és qui diu ser.
Què ha passat? Els ciberdelinqüents estan perfeccionant el phishing canviant lletres per símbols o caràcters especials gairebé idèntics als enllaços. A simple vista semblen reals: el teu banc, la teva plataforma de pagament, la teva xarxa social. Però no ho són.
Per això la clau és simple: no et refiïs només de com “es veu” un enllaç. Revisa’l abans de prémer.
I ara tornem al joc que t’he proposat al principi d’aquest article. On és la trampa? Al titular, la “o” de “acabo” no era una “o” normal. Era un altre símbol gairebé idèntic. I el teu cervell l’ha donat per bona.
