En ciberseguretat no tots caiem pel mateix.
Els fraus no funcionen només per la tecnologia, funcionen perquè saben “llegir” les persones.
Una persona impulsiva cau quan li posen pressa: “últim avís”, “el seu compte serà bloquejat”.
Algú amb por econòmica baixa la guàrdia davant promeses d’inversió “segures” i ràpides.
Les persones empàtiques solen picar en històries que apel·len a ajudar: un familiar en dificultats, un amic que necessita alguna cosa urgent i t’escriu per WhatsApp demanant-te que facis un Bizum.
I qui confia en l’autoritat pot caure davant missatges que imiten bancs, administracions públiques o empreses “oficials”.
No és falta d’intel·ligència. És humanitat.
Tots tenim una vulnerabilitat diferent, i els ciberdelinqüents juguen precisament amb això. Per això la clau no és “no caure mai”, sinó conèixer-se i posar frens abans de fer clic.
Aturar-se uns segons. Desconfiar de la urgència i verificar per un altre canal.
Perquè en el món digital, el risc més gran no és la tecnologia… és reaccionar en mode automàtic.
I perquè quan alguna cosa falla, el que necessites no és culpa… és suport. I avui el pots tenir per poc més de 20 € l’any amb una assegurança digital que respon quan tu ho necessites.
