Quan parlem d’assegurar obres d’art, molts pensen en museus, col·leccionistes internacionals o peces milionàries. Però la realitat és molt més propera.
Un quadre heretat, una escultura adquirida en una galeria, una fotografia signada, una peça de mobiliari antic o fins i tot una col·lecció concreta poden tenir un valor molt superior al que imaginem. I no només sentimental.
El problema és que moltes pòlisses de llar inclouen límits específics per a joies, objectes especials o obres d’art, i si no estan declarades correctament, poden quedar infravalorades en cas de sinistre.
Un simple accident domèstic, una caiguda mentre neteges, un trasllat, una humitat o un robatori poden danyar una peça que, a més del seu valor econòmic, té un significat personal important.
Assegurar una obra d’art no és complicat, però sí que requereix una cosa bàsica: una taxació correcta i declarar expressament la peça a la pòlissa. En alguns casos es demanaran mesures addicionals de seguretat, sobretot si parlem de peces d’alt valor o si han de ser traslladades o exposades.
La diferència no és tenir una col·lecció privada, sinó entendre que algunes peces no s’haurien de tractar com un moble més. Si tenen un valor especial —econòmic o personal—, convé que l’assegurança també ho reflecteixi. Perquè quan hi ha un dany, ja no parlem de decoració, parlem de patrimoni.
